3 de juny. La Gramenet BC ha tingut una temporada moguda. El resultat d'aquests altibaixos han acabat amb la pèrdua de la categoria i la destitució del seu director tècnic (11 anys com a entrenador), a més de la marxa de David Parra i Oscar Recio (16 anys al club). Una de les úniques alegries de l'any ha estat el més que possible ascens a 3a catalana del sènior C, dirigit per Jordi Romero. Ho veurem en properes setmanes. Davant aquesta escala de succeiments, és temps doncs de mirar endavant i encaixar els mals resultats de manera positiva per tal de crèixer i aspirar de nou a l'ascencs, amb cares noves i entusiasme renovat. Però recordeu: "Tot estar per fer i tot és possible" (Martí i Pol).

22 de maig. El sènior de l'ADE FUSTER ha realitzat una temporada històrica. Tot i que després de les vacances de Nadal va patir algunes baixes, entre elles la d'un jugador clau com el "Ricki", ha sabut reconduir la situació en les darreres jornades i classificar-se entre els primers de la taula. A casa va desfer-se còmodament del 1r classificat, el Ronda, fet que ens demostra el bon moment de l'equip i la maduresa que ha obtingut jugar tants anys, com un bloc, a segona catalana. Quedar tercer de grup, no està gens malament, havent anat primers de grup gairebé tota la temporada. Per fortuna, han sabut fer front als altibaixos típics que acostumen a sorgir al llarg de l'any. La constància els ha permès obtindre un dels millors resultats que pot viure qualsevol jugador: ascendir de categoria. Aquest equip ens ha demostrat dues coses: la primera, que cap èxit es deu a un sol jugador; i la segona, que l'esforç i la constància acaben donant bons resultats. Per això no parlarem de miracle, sinó més aviat del que coneixem popularment com "de justícia poètica". Des de Viuelbasquet volem felicitar a tota la plantilla i als seus dos tècnics, en Nicolas Díaz i en Lluís Tarrasón.

Fotografia: Domingo Rodríguez

20 de maig. El sènior A del CBSC ha fet una temporada brillant. Tot i l'ensopegada amb el CB Sant Josep a casa, on varem veure un equip inconnegut, la resta de temporada ha estat força regular amb un balanç de victòries superior a la de derrotes, 17 i 13. Per tant el CBSC no nomès aconsegueix el seu repte de permanència sinó que es converteix en un rival ferm dins la categoria. Part d'aquest mèrit es deu al seu entrenador, Pedro Montilla, que ha sabut transmetre als seus jugadors la suficient voluntat de madurar per assolir uns objectius que en la temporada passada se'ns escapaven, incomprensiblement, de les mans. Ara sabem que era la taxa a pagar per la inexperiència. Tot i la "deserció" d'un jugador de la casa, com és Sergio Plaza, i els rumors sobre la continuació o no del tècnic colomenc, hem d'expresar una vegada més, que la consolidació d'aquest equip és prou meritòria degut a que és l'unic de la categoria on el treball dels seus jugadors no és remunerat. Tota una proesa. Des de Viuelbasquet volem retre homenatge al seu esforç i al seu èxit, retractant cadascun d'aquells instants claus al llarg de l'any.

Fotografies: JJ Mate